Si, el meu tete... per a mi sempre s'ha dit així, em costa creure que tinga un altre nom: Toni... Bé, per a ma mare...
ANTONIET! :P
Se n'ha anat, a Busel·les, a investigar, ja no sé si per part de la Biologia, o de la Bioquímica, i fins d'aquí molt no el tornaré a veure. Des de que va començar la carrera no és el mateix de quan erem petits, de quan m'ensenyava a jugar a tennis, bàsquet, nadàvem a la caseta... o em feia rabiar perquè em renyaren... Ens duiem 7 anys, però els dos erem igual de xiquets.
Ell sempre ha estat ahi, quasi sempre mig d'amagat per darrere, però ajudant en tot... Com ara, que està allà, parlant francés i passejant per nous carrers. I, sé que com jo, disfruta aprenent i fent el seu treball, i més sabent que totes les seves investigacions, podran ser beneficioses per a altres persones.
M'agradaria ser com ell, de poder abandonar-ho tot per una meta en ment, per una il·lusió...
Suponc que és la màgia de perseguir un somni que sols tu veus...
Tant de bò tots el perseguirem...
No hay comentarios:
Publicar un comentario