...*InfantiL*...

*((_Moltes mans juntes, encara que siguin petites, poden fer grans coses ... Em sento gran, treballant amb petits_))*

domingo, 24 de mayo de 2009

*El meu fill té la gràcia...*


Que bé, que una cançó popular ens motive a escriure un poema, sobretot si els versos sorgeixen des del fons del sentiment d'un pare al seu fill. La cançoneta la coneixem tots: El meu xiquet és l'amo del corral i del carrer / de la figuera i la parra i de la flor del taronger -cançoneta de bressol molt popular pel País Valencià-. D'aquesta lletra surt un poema preciós. Molt de sentiment i imaginació. El poema és de Joan Carles Ortega, a qui animem a seguir escrivint nous poemes.


El meu fill té la gràcia...

(Joan Carles Ortega Berenguer)

El meu fill té la gràcia
de la flor del taronger,
de les fulles de la farra
i de la vitalitat del paper:
escriu amb tota l’ànima
per als qui venen després,
sap triar la metàfora
i tessar l’argument.

Si l’afrontes, t’enxampa,
si el beses, t’encén:
el meu fill és aigua brava
d’un toll d’aiguardent;
juga al “pot tirat” de la Paraula
amb els esperits del Vent;
té més vista que una àliga
encara que el vegeu dorment.

El meu fill és lluna blanca
damunt d’un cim permanent;
si hi ha boira, l’escampa,
si rellampa, és molt valent;
el meu fill és estima franca
i té l’empatia de l’Innocent;
la seua imaginació s’enjogassa
quan cal dir quelcom potent.

El seu cor es torna magrana
si algú necessita aliment.

miércoles, 13 de mayo de 2009


La lluna, la pruna
vestida de dol,
son pare la crida
sa mare no ho vol.



L’explicació verdadera podem trobar-la en boca d’alguns vells camperols mallorquins que encara, quan canten la cançó, diuen “la lluna, la bruna”. Sense cap mena de dubte, la versió original era aquesta. La paraula bru s’aplica al color que és fosc, obscur, negrós. Evidentment, la lluna, la bruna és la lluna fosca, la que no es veu, és a dir, la lluna nova anomenada astronòmicament noviluni. És la fase de la lluna en la qual els raigs del sol il·luminen la cara oposada a la que es veu des de la Terra i, per tant, la lluna no es veu, està fosca. ¿Què vol dir son pare la crida, sa mare no vol? ¿Qui són el pare i la mare de la lluna? Metafòricament, el pare és el Sol i la mare la Terra. Son pare, el Sol, la crida, és a dir vol il·luminar la cara visible de la lluna, vol que entre en la fase de lluna creixent i que, a poc a poc, avance cap a la fase de lluna plena en la qual, el pare Sol, la dominarà totalment. I sa mare, la Terra, no vol que això passe, vol continuar projectant la seua ombra sobre la cara visible de la lluna, que aquesta continue fosca i que no es veja. Considere que aquesta és l’explicació i que, per consegüent, la versió correcta de la cançó és:
La lluna, la bruna,
vestida de dol,
son pare la crida,
sa mare no vol.


jueves, 7 de mayo de 2009

*El tren lluna-TIC de Mitja Nit...*




EL TREN DE MITJA NIT

Sovint em sento atrapat
pel meu propi malson
i tinc ganes de cridar
cada dia en algun lloc
surt el tren de mitjanit.

Hi ha poetes que s'han perdut
pintant graffitis en les seves parets
molta gent que es troba sola
cada dia en algun lloc
puja al tren de mitja nit.

Sovint em sento enganyat
quan em veig en el mirall
no en tinc prou amb somiar
necessito desfer-me d´aquest pes
que em lliga el cor.

Hi ha sirenes que estan cantant
la llegenda d´un vell mariner
Molta gent que es troba sola
cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit.

Si ets
llunàtic i estàs espantat
Si veus els núvols i estàs deprimit
Si la boira ja t´acompanyat
cada dia en algun lloc
pots pujar al tren de mitja nit.

N´he conegut molts com tu i com jo
és bo saber que no estem sols,
això és bo.
No sempre s´està de sort
no sempre trobaràs el mar darrera el port.

Hi ha Julietes buscant Romeus
hi ha princeses que busquen dolor
si tens el cor solitari
cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit.

Si ets
llunàtic i estàs espantat
Si veus els núvols i estàs deprimit
Si la boira ja t´acompanyat
cada dia en algun lloc
pots pujar al tren de mitja nit.


_Sau_

domingo, 3 de mayo de 2009

*Dia de la Mare...*



Foto del mau bateig... als braços de ma mare, crec que les dues igual d'asustades...

FELIÇ DIA DE LA MARE!!!


Una de les més tendres cançons de bressol... Ma mare me la cantava, és de les poques coses que recorde de quan era petita i no podia dormir...:

Mareta, mareta
Mareta, mareta
anit vaig somiar
que una nineta
em vares comprar.
La nina tenia
bonicos els ulls
la cara molt fina
i els cabells molt rulls
I jo la tenia
i jo li cantava:
la nina plorava
que tenia son
Nanana...



viernes, 1 de mayo de 2009

*Les meves classes...*




Arriba ja la calor... i que millor que fer classe a fora, a la gespa, totes juntes ^^
...Magisteri Infantil... :) Classes amb Conxa!

Xàfec de maig,
regal del cel
esquitxos d'aigua.

A plom sobre l'asfalt,
gris, llis i lliscant
que rep la cataracta.

Olor a mullat,
remor de prat
i d'herba nova.

-Olor a mullat
em quedo a dins-
diu seriós el gat.

-Olor a mullat,
m'en vaig al mar-
diu plaent la morsa.

-Olor a mullat,
me'n vaig a fora-
diu el cuc de l'escarola.

-Olor a mullat,
surto a còrrer-
diu al bosc la llebre.

-No sentiu com parlen?
La pluja, en caure eclipsa
i emmudeix totes les veus.




TOTA LA CLASSE!!!