...*InfantiL*...

*((_Moltes mans juntes, encara que siguin petites, poden fer grans coses ... Em sento gran, treballant amb petits_))*

domingo, 24 de mayo de 2009

*El meu fill té la gràcia...*


Que bé, que una cançó popular ens motive a escriure un poema, sobretot si els versos sorgeixen des del fons del sentiment d'un pare al seu fill. La cançoneta la coneixem tots: El meu xiquet és l'amo del corral i del carrer / de la figuera i la parra i de la flor del taronger -cançoneta de bressol molt popular pel País Valencià-. D'aquesta lletra surt un poema preciós. Molt de sentiment i imaginació. El poema és de Joan Carles Ortega, a qui animem a seguir escrivint nous poemes.


El meu fill té la gràcia...

(Joan Carles Ortega Berenguer)

El meu fill té la gràcia
de la flor del taronger,
de les fulles de la farra
i de la vitalitat del paper:
escriu amb tota l’ànima
per als qui venen després,
sap triar la metàfora
i tessar l’argument.

Si l’afrontes, t’enxampa,
si el beses, t’encén:
el meu fill és aigua brava
d’un toll d’aiguardent;
juga al “pot tirat” de la Paraula
amb els esperits del Vent;
té més vista que una àliga
encara que el vegeu dorment.

El meu fill és lluna blanca
damunt d’un cim permanent;
si hi ha boira, l’escampa,
si rellampa, és molt valent;
el meu fill és estima franca
i té l’empatia de l’Innocent;
la seua imaginació s’enjogassa
quan cal dir quelcom potent.

El seu cor es torna magrana
si algú necessita aliment.

2 comentarios:

  1. Ostras! En la meua carrera no ens fan fer coses tan molones!! Que sort!

    ResponderEliminar
  2. Moltes gràcies Irene per fer difussió d'aquest poema al teu blog tan entranyable,

    Joan-Carles

    ResponderEliminar