...*InfantiL*...

*((_Moltes mans juntes, encara que siguin petites, poden fer grans coses ... Em sento gran, treballant amb petits_))*

lunes, 30 de marzo de 2009

*((_LUNA LUNERITA_))*


LUNA LUNERITA
Luna, lunerita
de cara redonda,
por el día duermes,
por la noche rondas.

Luna, lunerita
con ojos azules,
te cantan las aves,
te duermen las nubes.

Luna, lunerita
de cara morena,
alumbras de noche
como una linterna.

Luna, lunerita
de cara menguada,
luna, lunerita
estás arrugada.

Luna, lunerita
de cara crecida,
pareces de plata,
de plata muy fina.

¡Ay!, luna, lunera
carita de miel,
pronto en un cohete
te iremos a ver !


Dedicada al Blog ^^

domingo, 29 de marzo de 2009

*La Ciberaula...Ja som voluntàries!*


Un espai de comunicació i oci a l’hospital

Les ciberaules són uns espais sociosanitaris dins dels hospitals pensats per minimitzar l'impacte que representa per als nens i nenes malalts i les seves famílies l'estada en un hospital.

L'objectiu que persegueix la Fundació “la Caixa” amb les seves ciberaules és que aquestes siguin uns espais oberts on els menors hospitalitzats es relacionin
entre ells i amb els seus familiars en un entorn d'oci i comunicació; una finestra a
l'exterior que ajudi el nen i les persones que l'acompanyen a trencar l'aïllament que
comporta l'hospitalització. És per això que les noves tecnologies de la comunicació
tenen un paper destacat en les ciberaules.

La Fundació “la Caixa” ha dotat aquests espais amb recursos tecnològics de comunicació pensats perquè els nens puguin jugar, aprendre i relacionar-se amb els seus amics, els seus professors o amb altres infants que, com ells, estan ingressats en algun altre hospital, gràcies a una adreça de correu electrònic pròpia que se'ls facilita pel fet de ser usuaris de la ciberaula. D’altra banda, als nens que per alguna raó no poden desplaçar-se a la ciberaula se'ls proporciona un ordinador portàtil que poden utilitzar a la seva habitació.

Les ciberaules hospitalàries compten també amb una zona dedicada a la lectura i als audiovisuals equipada amb llibres, premsa, vídeos i DVD d'interès per a tots els perfils dels seus usuaris: les nens i les famílies.

Les ciberaules tenen un espai infantil dissenyat amb mobiliari i materials específics per als més petits, com ara jocs, contes o recursos com les “Maletes pedagògiques” creades per la Fundació “la Caixa”, que contenen propostes educatives relacionades amb temes com ara el teatre, el color o la música.

Encara que els principals usuaris són els nens, les ciberaules estan pensades per oferir un espai on els familiars d'aquests infants puguin reunir-se, compartir experiències i oblidar, encara que sigui per un moment, la tensió emocional que
comporta el fet de viure en un hospital.
Per a ells, la Fundació “la Caixa” també organitza regularment activitats participatives, conferències, tallers, etc.
Tots els elements de les ciberaules s'han dissenyat tenint molt en compte el perfil dels seus usuaris i procurant crear un ambient alegre i lluminós que ajudi a oblidar que s'està dins d'un hospital.


Avui, Andrea, Arantxa, Diana, Lola (totes de classe) i jo, se'm ofert voluntàries per treballar a la Ciberaula, i viure en primera persona tot el que haviem vist en videos i ens havien contat. La veritat és que animem a tots que si tenen un mínim de temps hi participen!

Perquè la recompensa és molt gran al veure com infants que estan allí solets i malets et dediquen un gran somriure...

No pot haver millor forma de donar-te les gràcies!

sábado, 28 de marzo de 2009

...WEB 2.0...


El mapa meme mostrado (elaborado por Markus Angermeier) resume el meme de Web 2.0, con algunos ejemplos de servicios.


TÉRMINO:
El término, Web 2.0 fue acuñado por Tim O'Reilly en 2004 para referirse a una segunda generación en la historia de la Web basada en comunidades de usuarios y una gama especial de servicios, como las redes sociales, los blogs, los wikis o las folcsonomías, que fomentan la colaboración y el intercambio ágil de información entre los usuarios.

Principios clave que caracterizan a las aplicaciones web 2.0 según O'Reilly y Battelle:
La web como plataforma; datos como el "Intel Inside"; efectos de red conducidos por una "arquitectura de participación"; innovación y desarrolladores independientes; pequeños modelos de negocio capaces de redifundir servicios y contenidos; el perpetuo beta; software por encima de un solo aparato.

En general, cuando mencionamos el término Web 2.0 nos referimos a una serie de aplicaciones y páginas de Internet que utilizan la inteligencia colectiva para proporcionar servicios interactivos en red dando al usuario el control de sus datos.

Así, podemos entender como 2.0 -"todas aquellas utilidades y servicios de Internet que se sustentan en una base de datos, la cual puede ser modificada por los usuarios del servicio, ya sea en su contenido (añadiendo, cambiando o borrando información o asociando datos a la información existente), bien en la forma de presentarlos, o en contenido y forma simultáneamente."- (Ribes, 2007)



Mapa mental de la Web 2.0

lunes, 23 de marzo de 2009

...Ja s'ha acabat... :___( ...


S'han acabat Falles... i Magdalena! Però bé, que gràcies a personetes com les de la foto m¡ho he passat molt bé!!!

Foto de l'últim dissabte, a Castelló ^^
[després del concert de l'Oreja de Vang Gogh...]
Totes (bé, les que vam sentir^^) molt boniques... :P

ROSAS
En un día de estos en que suelo pensar
“ hoy va a ser el día menos pensado”,
nos hemos cruzado, has decidido mirar,
a los ojitos azules que ahora van a tu lado

Desde el momento en el que te conocí
resumiendo con prisas Tiempo de Silencio
te juro que a nadie le he vuelto a decir
que tenemos el récord del mundo en querernos.

Por eso esperaba con la carita empapada
a que llegaras con rosas, con mil rosas para mí,
porque ya sabes que me encantan esas cosas
que no importa si es muy tonto, soy así.
Y aún me parece mentira que se escape mi vida
imaginando que vuelves a pasarte por aquí,
donde los viernes cada tarde, como siempre,
la esperanza dice "quieta, hoy quizás sí..."

Escapando una noche de un bostezo de sol
me pediste que te diera un beso.
Con lo baratos que salen mi amor,
qué te cuesta callarme con uno de esos.

Pasaron seis meses y me dijiste adiós,
un placer coincidir en esta vida.
Allí me quedé, en una mano el corazón,
y en la otra excusas que ni tú entendías.

Por eso esperaba con la carita empapada
a que llegaras con rosas, con mil rosas para mí,
porque ya sabes que me encantan esas cosas
que no importa si es muy tonto, soy así.
Y aún me parece mentira que se escape mi vida
imaginando que vuelves a pasarte por aquí,
donde los viernes cada tarde, como siempre,
la esperanza dice "quieta, hoy quizás sí..."

Y es que empiezo a pensar
que el amor verdadero es tan sólo el primero.
Y es que empiezo a sospechar
que los demás son sólo para olvidar...

Por eso esperaba con la carita empapada
a que llegaras con rosas, con mil rosas para mí,
porque ya sabes que me encantan esas cosas
que no importa si es muy tonto, soy así.
Y aún me parece mentira que se escape mi vida
imaginando que vuelves a pasarte por aquí,
dondé los viernes cada tarde, como siempre,
la esperanza dice "quieta, hoy quizás sí..."


Vos deixo aquesta cançó, que es de les que més m'agraden...

viernes, 20 de marzo de 2009

*Per si vos pot ajudar...*


Bé, que després d'haver indagat bastant, la veritat és que m'agradaria deixar-vos certs consells, o adreces electròniques, o llocs que poden estar bé i coses que no vos recomanaria, perquè jo ja he clavat la pata... Bé, més que res per si vos pot interessar i a més ajudar...

Comencem...:
1. Primer, si teniu el blog ben organitzat ja, amb els vostres gadgets posats i tot, ni se vos ocurrisca canviar la plantilla sense abans fer una còpia de seguretat. També podeu fer alguna foto o copiar al OpenOffice per si hi haguera algun problema, tindre clar com estava col·locat tot.
Algunes pàgines que vos poden ajudar per canviar la vostra plantilla poden ser:

http://todoparablogs.blogspot.com
http://www.finalsense.com/services/blog_templates


2. Per personalitzar un poc més el vostre blog, podeu afegir música, en el meu cas, tinc dos tipus. Des d'una (on sols tinc dos cançons per ara) et surt individual i més allargat, gràcies a Goear; en l'altra en canvi, és un mòvil on estan agrupades les cançons que vols que sonin (en el meu cas, varies de pel·lícules de Disney). Açò últim es pot fer gràcies a l'Ivoon, es tracta d'entrar a la seva pàgina, registrar-se, afegir a la llista totes les cançons que es vullga, i després copiar l'HTML al gadget corresponent. És molt fàcil i queda molt bé, a més per a nosaltres que som mestres podriem escoltar i passar-nos cançons per infants.

Espere que us servisca d'ajuda, només puga i sàpiga un poc més, pujaré una altra entrada explicant més.

jueves, 19 de marzo de 2009

...*FALLES i MASCLETAES*...


Bé, Magdalena, Falles... i perquè no hi ha més!
La veritat és que les dos festes són molt boniques si es viuen en ganes i es va a veure tot.

_MASCLETÀ_

Una mascletà és una composició molt sorollosa i rítmica de masclets, a terra (penjats de cordells) o enlairats mitjançant canons, que es dispara amb motius festius, en places i carrers, generalment durant el dia. En contraposició amb els (castells) de focs d'artifici, les mascletades tenen com objectiu estimular el cos a través dels sorolls forts i rítmics (per a alguns fins i tot musicals) dels masclets.

Són molt famoses a tot el País Valencià però són especialment conegudes les que se celebren durant les Falles a la Plaça de l'Ajuntament de València tots els dies a les 2 de la vesprada de l'1 al 19 de Març.

...I si, a eixa última és on he estat aquest matí jo (com es pot veure a la foto^^)

A viure les festes, que a partir d'ara... Toca colzes!!!

lunes, 16 de marzo de 2009

Magdalena...al poble^^


Bé, la veritat és que si he anat a Magdalena...festa plena! Ens hem passetjat pel Mesón, la Fira, les paraetes^^ i fins i tot he vist part del Pregó i he entrat a una colla!!! :P

Però bé, avui dilluns, al poble, a la meva pedra del castell, on es divisa tota Onda, i pots tocar des de les muntanyes fins al mar...
És el meu poble, i en el fons, m'encanta, m'encanten els seus carrers, les seves cases velles, i les noves ¬¬ amb les que et pots quedar amb la boca oberta una bona estona :O i m'encanta pujar-me a eixa pedra d'ahi, si eixa, on veus totes "formiguetes" les persones fent la seva vida, sense saber que tu les observes des del pic més alt del poble i no les enveges en res, perquè et sents en el millor lloc del món, en la millor sensació, en el millor moment...

Bò, el meu poble és Onda, i és cert que no tindrà platja i avoltes alguns dels seus habitants els enviaries uns pobles més avall... Però és on sempre he viscut, i si em dòna moments així, de veres que val la pena no anar a Magdalena ^^ i disfrutar d'un dilluns així!